El Mas de Bondia era un edifici aïllat, situat al cim d’un turó. Amb el temps, el mas va anar creixent i modificant-se fins a derivar en un petit nucli amb un carrer central sense sortida. Als dos costats de l’eix central es van anar annexionant les cases dels nous veïns, formant un petit nucli clos, al que s’accedia per un únic portal i on els darreres de les cases feien de muralla.
El nucli es troba enmig del PEIN (Pla Especial d’Interès Natural) de Granyena, el qual abasta una gran part del municipi de Montornès de Segarra, es caracteritza per ser un paisatge de valls i bancals on en alguns punts el terreny ha sigut modificat amb marges de pedra seca. En aquests bancals principalment s’hi practiquen activitats agràries de secà com podrien ser conreus de cereal, ametllers, oliveres i vinya.
La necessitat de redactar un Pla de millora urbana ve donada principalment pel creixement no regulat en la cara externa del nucli, ja que moltes d’aquestes construccions annexades dificulten el manteniment dels valors morfològics singulars del clos i els valors paisatgístics de l’entorn.
D’altra banda, l’estat de conservació d’algunes de les edificacions originaries també mostra una manca de manteniment i per tant un estat deficient de parts emblemàtiques del clos.
Així doncs el Pla de millora urbana pretén definir:
– Les característiques de les edificacions i rehabilitacions dins el clos del nucli.
– Les pautes d’actuació pel que fa a les edificacions existents.
– Les pautes de protecció de l’espai entre el nucli i el camí perimetral.
– La possibilitat d’actuació a l’entorn immediat del nucli, especialment pel que fa a les faldes del turó.